Aldo Manutio era un escriptor i impressor italià al qual se li atribueix l'honor d'inventar les tipografies i establir el patró de publicacions que coneixem avui en dia. El seu lema personal Festina Lente és un savi consell que dissenyà amb una àncora entrellaçada amb dofins. Els dofins rabiosos i la sòlida àncora il·lustren una veritat paradoxal: El progrés bo i veritable flueix de la unió entre l'impetuositat i l'alentiment. Ens surt millor quan ho fem lentament i tot i així ens donem pressa.

dilluns, 3 de maig del 2010

Queixa

Tornant de Mallorca, amb Ella Fitzgerald i el seu Stars fell on Alabama, acompanyat de'n Satchmo, em caigué això a les mans...

Pel que hagis fet no sentis desconsol:
la font d'argent té fang, punxes la rosa,
núvols i eclipsis celen lluna i sol
i al més tendre capoll el cuc reposa.
Tothom comet errors, i jo el primer
amb raons disculpant-te l'actitud,
prevaricant per fer-te una mercè
i exculpant-te els pecats amb promptitud.
T'exculparé la sensual ofensa
(de rival passo a ser el teu advocat)
actuant contra mi en legal defensa;
que així l'amor i l'odi has enfrontat.
De tal manera sóc còmplice teu,
oh dolç lladre, que em robes el que és meu.

Sonet XXXV de Shakespeare, trad. Gerard Vergés

No more be grieved at that which thou hast done:
Roses have thorns, and silver fountains mud;
Clouds and eclipses stain both moon and sun,
And loathsome canker lives in sweetest bud.
All men make faults, and even I in this,
Authorizing thy trespass with compare,
Myself corrupting, salving thy amiss,
Excusing thy sins more than thy sins are;
For to thy sensual fault I bring in sense--
Thy adverse party is thy advocate--
And 'gainst myself a lawful plea commence:
Such civil war is in my love and hate
That I an accessary needs must be
To that sweet thief which sourly robs from me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada