i autoresposta

Amb la pluja que caigué durant el cap de setmana i que em netejà les idees vaig topar-me amb una de les respostes més certes:

Tingues vergonya i reconeix de grat
que afecte únicament el sents per tu
Accepto que per molts ets estimat,
però està clar que no estimes ningú.
I tan brutal és l'odi que et domina
que contra teu no dubtes conspirar,
intentant convertir en una ruïna
aquell palau que hauries de guardar.
Pensa altrament i ja no et jutjaré.
Deu l'odi, i no l'afecte, ser albergat?
Sigues com sembles, dolç i rialler,
sigues amb tu mateix ben delicat.
Procrea un altre ser, per amor meu,
i la teva bellesa tingui hereu.

Sonet X de Shakespeare, trad. Gerard Vergés

For shame! deny that thou bear'st love to any,
Who for thyself art so unprovident.
Grant, if thou wilt, thou art beloved of many,
But that thou none lovest is most evident;
For thou art so possess'd with murderous hate
That 'gainst thyself thou stick'st not to conspire.
Seeking that beauteous roof to ruinate
Which to repair should be thy chief desire.
O, change thy thought, that I may change my mind!
Shall hate be fairer lodged than gentle love?
Be, as thy presence is, gracious and kind,
Or to thyself at least kind-hearted prove:
Make thee another self, for love of me,
That beauty still may live in thine or thee.