-Què penses?
-No ho sé... crec que no sé si sóc com ells. Com puc saber si ho sóc? Vull dir... si crec en l'individualisme, en que cada un s'ha de llaurar el seu propi camí, m'incomoda pensar en els altres, no sóc gens idealista, crec que l'idealisme ha mort, sóc nihilista: no crec en res ni en la bondat humana... puc creure tot això i continuar siguent com ells? i si en el fons només m'importa el mite i la fama.. o , i si en el fons m'estic tornant indiferent...? Això últim tindria sentit perquè si no em sentís indiferent envers l'entorn en el que visc, si no fos dura com una pedra no aguantaria... i molt menys seria aquí ara... Me n'hauria anat fa molt de temps a col.laborar, ben lluny del consumisme...
-De debò no pots trobar un terme mig? Entre la indiferència freda i dura com el ferro glaçat; i passar-me la resta de l'existència en un país col·laborant, renengant sempre del capitalisme, donant sempre l'esquena a aquest sistema i a la gent que viu aquí i sota aquest règim -encara que ara els anomeni amics... Es pot ajudar una miqueta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada