Aldo Manutio era un escriptor i impressor italià al qual se li atribueix l'honor d'inventar les tipografies i establir el patró de publicacions que coneixem avui en dia. El seu lema personal Festina Lente és un savi consell que dissenyà amb una àncora entrellaçada amb dofins. Els dofins rabiosos i la sòlida àncora il·lustren una veritat paradoxal: El progrés bo i veritable flueix de la unió entre l'impetuositat i l'alentiment. Ens surt millor quan ho fem lentament i tot i així ens donem pressa.

divendres, 28 de maig del 2010

Jo, i no l'Alícia, ÉS QUI S'HA DESPERTAT avui, descol.locada i sense saber on era, per acte seguit recordar que acabava de somiar, per primer cop(!), que era a Londres parlant amb la meva metgessa anglesa sobre el meu carnet de vacunes i forçant-me a descriure les vacunes en anglès perfecte i altres coses; mentre que el meu company de pis , d'uns 50 anys, em mirava des de la seva terrassa(?) i em feia dormir en una habitació de 2x2 metres quadrats, que és el lloc on havia estat dormint ell fins aquell mateix dia mentre se m'escapava el tren que per cert estava al costat del mar, i menys mal que m'abraçaves des de darrere, envoltant-me amb aquells braços enormes, quan em deien que la meva companya de feina de Criminologia era qui havien trobat ofegada al riu sota una barca mentre investigàvem juntes un assassinat i sort que m'has abraçat, per que m'estava agafant un xoc i em costava respirar, sort que a través del contacte físic m'he pogut calmar una mica i ara penso que si he plorat en somnis segurament també he plorat mentre dormia però no me n'he adonat i quan m'he despertat tenia els ulls secs i em trobava molt bé, i era raro perquè només havia dormit cinc hores però estava descansada.

Llavors m'he girat per dormir una hora i mitja més i quan ha sonat el despertador, no sabia ni on era i estava cansada i no tenia ànims ni cap per fer l'exàmen que em tocava.
He trigat dos minuts a vestir-me però dotze a pentinar-me i posar-me les arrecades, i llavors he marxat corrents per trobar-me la Gemma als ferrocarrils, esmorzar juntes un cafè amb llet i un crusant de mantega del Paul's, i pujar juntes fins a l'Autònoma, que ha estat quan he conegut una noia que havia fet un erasmus a la mateixa uni que jo fa menys de 4 mesos. I llavors hem fet l'exàmen i he tornat i m'he depilat i m'he fet la motxilla -sense dinar- i he marxat en cotxe i no he fet l'enquesta i he sopat i mirat 2 capítols de GLEE i ara escric això i després me'n vaig a dormir.
I com em deia algú fa molt de temps, bona nit i tapa't.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada