"tornar a casa, amb els ulls brillants i un somriure a la cara, i una olor que ja no és tan desconeguda..."

i t'agrada. Que no t'agradi, que no és quelcom teu. És una cosa meva, personal i intransferible, que no tinc ganes de compartir i encara menys d'explicar. Et penses que és dels carrers, aquesta olor? Que els ulls brillants són fruit de del fred, de la il.lusió de ser aquí? O creus que més aviat tot això fa pudor d'amant? No siguis innocent. És un bon consell.

Up-side down

Pel que sembla, l'experiència està anant al revés. No sé si es deu al canvi d'horari, al canvi del fred i la pluja o al canvi de l'idioma. Però en principi jo ara no hauria d'estar de ressaca ni esperant que m'enviis un altre missatge al mòbil ni amb l'estòmac buit ni aquest mal de cap. Tampoc hauria d'haver deixat tot el que he deixat ni tolerar aquest desordre general. No hauria de lligar-me -en el sentit de connectar amb, no de tirar la canya- amb una sola persona ni beure com si tingués quinze anys. Ni anar amb minifaldilla pel carrer a vuit graus centígrads. Ni deixar de respondre mails i cartes. Ni hauria d'estar al llit, rebolcant-me en la meva misèria i envoltada de caixeds buides d'ibuprofè, sinó a Covent Garden, a Camdem o a Portobello.

Tot es gira del revés. Ara se m'ocorre el títol d'aquest post. No tinc més paraules per a tu, Alícia, només que els propers cops siguis més desconfiada, i llencis més miradetes als desconeguts. Aquesta mena d'històries es converteixen en anècdotes boníssimes quan les expliques en aquella sobretaula de cafè amb els amics que no veus des de fa tres mesos.

Però sobretot, Alícia, sigues conscient del que t'han donat i aprofita les hores més dures. Aprofita les hores dures i no les blanes i les gentils, les amables i disteses estones de converses. Sua tot l'alcohol, sua tota la cansalada i aprofita l'esforç: D'altra manera, la sang, suor i llàgrimes s'hauran escolat per la pica de qualsevol manera, com si cremessis dos-cents euros cada setmana, bufant i fent ampolles.

PD: La banda sonora d'aquest post es Country Girl dels Primal Scream i In the orning de Razorlight.

I molt, molt al fons, Allí donde solíamos gritar dels Love of Lesbian i The Scientist, o Fix You de Coldplay.

Load Up with Anna (entre moltes cometes)

Me’n vaig a London a convertir-me en una altra londinenca. Marxo, però d’aquí m'enduc fotos, postals gegants amb dedicatòries, una flor al bolso, una cafetera genial i un llibre que tinc ganes de llegir. I cafès a última hora i dinars i sopars i cerveses i estones de bar i abraçades. I trobades que no he hagut de demanar, apurant fins l’últim dia. Me’n vaig a London amb amb ganes i contenta!

14Sept 22.25

[....y ahora estoy desayunando te con leche en el piso de Ares, que es buena y me da caritativamente conexión. Todo genial: el piso me encanta, ya hemos comprado casi todo (ropa de cama, cosas para la cocina, toallas, jabón, comida...) y la zona claramente no es la más glamourosa de la city pero ya nos estamos haciendo parroquianas de un bar, que ya sabes que ese rollo me encanta....]
[ ...tutto bene. La zona ja la tinc gairebé per la mà i estic prou instal·lada. El 21 tenim la presentació a la uni. aviam com va la cosa...]

No tinc intenné, però l'Ares me'n dona mentre esmorzem al seu pis. Argos és una mena d'ikea per catàleg que hem explotat per aconseguir tovalloles, penjadors, roba de llit, nòrdics, coixins, llum de taula... El supermercat Sainsbury's ja ens coneix, també M&S. Ens encanten els menjars preparats anglesos i les fruites pretallades, i ja som parroquianes d'un pub a prop de casa. Sí: m'estic fent casa meva a London

18Sept 11.53

[....Mola, acostúmbrate a usarlo que así podrás ver las fotos que cuelgue, mujer. La habitación es la de Ares... ya colgaré fotos de la mia si tal. Pero si, no seria pequeña, y la cama es doble... hay espacio! Por aquí todo guay, mucho cansancio de patearnos la city, eso si. Cuidaros mucho!...]

Demà, després d'unes quantes visites a argos, sainsbury's, budgens i d'altres... ja tindrem la bateria de cuina, l'escorreplats, les tea towels i la nevera plena. Demà podrem dir que estem instal·lades!

20Sept 22.54

Aquesta setmana és la setmana de la paperassa, matricular-se, fer-se la oyster i quadrar horaris. Esperem que internet decideixi anar a una velocitat decent i trobem assignatures matriculables. També és la setmana d'entrar en això tan anglosaxó de les student unions, o clubs o festes o el que sigui, i, en definitiva, ser sociabilíssims. Ahir: Boat Party

8 hours ago
____________________

(GRÀCIES Anna pels resums que m'has deixat copiar)

Primer contacte

Ja he arribat a aquest llit de matrimoni sense llençols, a aquesta cuina sense tasses ni bols i a aquest apartament on acabo d'instalar l'internet. Després de beure uns glops de llet distretament de l'ampolla i mastegar uns quants cereals, m'estiro els llençols de llit petit damunt del matalàs a consciència, per intentar passar la primera de moltes nits, unes 300, aproximadament, que transcorreran entre aquestes parets. He conegut a massa gent avui. He vist massa coses. Són les 10 i 20 hora local, i me'n vaig a dormir. Demà aniré al Vinçon.

tantes coses que deixo enrera, i no paren de preguntar-me si estic nerviosa pel que em ve al davant. "Nerviosa de què? si no sé que m'espera!"
Durant les últimes 48 hores he pensat en més de cinquanta maneres d'actualitzar el post d'ara. Cinquanta maneres de començar a escriure- Però le compres d'última hora, l'últim sopar, les últimes trucades, els últims missatges, la maleta, les útlimes despedides, m'ho han impedit. I ara reflexiono i no li trobo cap sentit a a aquesta obsessió que sentim tots per "lúltim" acte, sigui quin sigui, que fem sempre abans de començar un ritual que no hem començat mai abans. Vlem repetir coses que sentim familiars, actes mecànics, que ens ajudin a sentir més seguretat abans de moure'ns un pas enllà, abans d'entrar en un terreny inconegut: fer un viatge, marxar a algun lloc, fer un pas definitu cap endavant, vaja, fer quelcom que canvii la teva vida o el teu entorn dràsticament.
crec que estic massa espessa per pensar, i em sap greu. volia fer quelcom grandiloqüent per que quan toeni a visitar això d'aquí a un temps estigui orgullosa del que vaig escriure hores abans d'un canvi tan important en la mevavida. però sóc tan nihilista que no crec en l'autoapreci com a teràpia contra minusvaloració personal. per tant, que rebente tot.

Jo apretaré fort les dents, apretaré fort els punys.

Bye bye, hasta otro ratito.

les necessitats incoherents

Ja he tornat a la Ciutat.
Ja m'he despedit de tothom.
Ja he solucionat paperassa, apuntat contactes, rebut regals d'adéu.
Ja he preparat la maleta.

I ara que em queden poques hores, de què em puc preocupar??

Sóc teu, SummerCamps

Bé, doncs el que m'has fet pots apostar que ho sentit,
intentava ser fred però ets tan calent que em vaig fondre
vaig caure a trossos però ara m'intento recuperar

Abans de que la malifeta es dissipi et donaré el millor
i res em podrà parar excepte intervenció divina
suposo que és el meu torn de guanyar o aprendre quelcom
Però no dubtaré més, no més
no pot esperar, sóc teu

Obre la teva ment i mira com jo
obra els teus plans i seràs lliure
mira dins el teu cor i trobaràs amor, amor, amor

Escolteu la música del moment gent, balleu i rieu
Som una gran família
i és el nostre dret concedit per Déu a ser estimats, estimats, estimats
Per tant no dubtaré més, no més
no pot esperar, estic segur
Cap necessitat de complicar-se, el nostre temps es curt
És el nostre destí, sóc teu

M'he passat massa temps mirant-me la llengua al mirall
i inclinant-me enrere per intentar veure-hi millor
però el meu alè embafava el mirall
per tant vaig fer una cara nova i vaig riure

Suposo que el que estic dient és que no hi ha raons millors
i lliurar-te de vanitats i continuar al teu pas
és el nostre objectiu, el nostre nom és la nostra virtut

I'm yours, Jason Mraz

Per que em despertes (em despertes) carinyo meu
quan són les quatre (les quatre)
i em molestes
i el pitjor de tot (el pitjor de tot)
mai t'adorms carinyo,
quan dius que t'adormiràs (t'adormiràs)
però t'estimo igualment.
Et necessito (et necessito)
per dormir tota la nit, carinyo
ja saps que vinc dels estels,
per tant vés a dormir (vés a dormir)
carinyo,
no em trenquis el cor.

Versió de Build Me Up Buttercup Baby - Summercamps Edition