D'infeccions vàries

Tornant de Mallorca, i anant cap a Londres, passant per Il·líria...

És el que tenen els viatges físics, vull dir, els trajectes, que et fan passar les hores mortes reflexionant -i per això trobo tan nefastos - i superficialment adorables- invents com l'(a)Ipod.
La música et pot acabar infectant la visió, fent-te buscar fantasmes.

D'infeccions vàries, sobretots mentals, locures, sí, exacte, m'ho has tret de la boca Alícia.
Et rondava pel cap aquella cançó... i jo suposo que sí, que els viatginfeccions, al metro, caminant cap al campus,... et portaran a una locura com aquesta.

La cançó es diu "Mr CantóPositiu"

Acabo de sortir de la caixa, i m'estava anant bastant bé, però ara em deprimiré, per què ho vull tot: Va començar amb un petó, com coi va acabar així? Si només va ser un petó, només va ser un petó...
M'estic adormint, i ella crida un taxi, ell fa un piti, ella fa una calada, i ara se'n van al llit, i a mi se'm remou tot. I tot està dins del meu cap, però ara ella li toca el pit, i ell li treu el vestit... ah, deixeu-me en pau!
Es que no puc ni mirar, m'està matant i estic perdent el control. Gelosia, convertint sants en mar, nadant a través de cançons de bressol corrompudes, vomitant en les teves coartades,...
Només és el preu que he de pagar. El destí em crida i obro els ulls ansiosos, perqué sóc el Senyor CantóPositiu.

http://www.goear.com/listen/8984b36/mr.-brightside-the-killers


I, mhhh.... què era?
Ah, sí, que a Londres acabarà així. L'Alícia em mira, assenteix, somriu. "Espero que sí".