"I finalment, aquell dilluns, l'Alícia va fer front a la seva situació post-apocalíptica. Es va regalar una dutxa de 45 minuts. Va portar les tasses i bols bruts a la cuina. Va beure un litre i mig d'aigua. Va estirar els llençols bruts. Va netejar la porta de la dutxa, va intentar arreglar el prestatge dels sabons. Va anar a buscar el líquid pudent i va fregar el vidre durnat 10 minuts, sense gaire resultat, però bé, ja estava contenta.
Va respondre els correus que havia de respondre i a deixar en blanc els que havia de deixar en blanc. Va contestar al mòbil. Fins i tot va enviar un SMS. Per primera vegada en tres dies, va tolerar la visita d'una persona aliena a l'habitació durant 10 minuts.
Va buscar els papers del mòbil. No va preparar la feina però sí els papers de les lectures i els seminars. Va buscar les paraules que no sabia al diccionari. Va mirar un capítol d'Anatomia de Grey i un de Karekano. Va editar els vídeos (al·leluia), tot i que després el programa se li va penjar. Després del tercer dia, de no sortir de casa, alimentar-se a base d'una tassa de llet i un grapat de cereals cada dia, va decidir tornar a la situació pre-apocalíptica. No sabria dir, l'Alícia, que havia detonat aquella situació. Quin havia estat el mecanisme implosionador de tota la merda en la qual havia estat nadant durant tres dies.
Temps després, ho atribuiria a aquell sobre de papers d'Origami que comprà a la botiga japonesa amb l'excusa d'un entreteniment intel.ligent i commovedor...."
A Londoner Memories, d'Alex Compton.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada