Aldo Manutio era un escriptor i impressor italià al qual se li atribueix l'honor d'inventar les tipografies i establir el patró de publicacions que coneixem avui en dia. El seu lema personal Festina Lente és un savi consell que dissenyà amb una àncora entrellaçada amb dofins. Els dofins rabiosos i la sòlida àncora il·lustren una veritat paradoxal: El progrés bo i veritable flueix de la unió entre l'impetuositat i l'alentiment. Ens surt millor quan ho fem lentament i tot i així ens donem pressa.

dissabte, 5 de febrer del 2011

1888, Whitechapel




















Aquests són els cinc assassinats canònics de Jack el Destripador. Cinc prostitutes dels baixos fons mortes. No mortes, brutalment eviscerades. Comença el 31 d'agost amb Mary Ann Nicholls, a prop de la carretera de Whitechapel, a Buck's Row. Després l'Annie Chapman, el 8 de setembre a Hanbury Street. El 30 de setembre el van anomenar "the double event day", perque es van trobar dos cossos més: L'Elizabeth Stride a Berner Street, a la 1 de la matinada. El seu cos només tenia incisions severes a la tràquea i a les artèries del coll. Com si l'haguessin interromput a mig crim i hagués hagut de deixar-ho.... Tres quarts d'hora després es va trobar el cos de Catherine Eddowes, a Mitre Square. Aquella nit va aparéixer una misteriosa inscripció a Goulston Street. Un graffiti amb guix a la paret que deia: "The Juwes are the men that will not be blamed for nothing." El van esborrar aquella nit mateixa, per por a a disturbis antisemítics. Als peus de la incripció hi havia un tros de tela que pertanyia a la tercera víctima. Finalment, el 9 de novembre es va trobar la pobra Mary Jane Kelly. El cos mutilat fou descobert jeient al llit de l'habitació única on vivia, al número 13 de Miller's Court, a Dorset Street, a Spitalfields. Havien obert la gola fins a la columna, i l'abdomen literalment buidat dels seus òrgans. Faltava el cor. El mapa dels assassinats tancava una estrella de cinc puntes, deixant al centre de la figura la incripció en guix.

Del cas Jack se n'han arribat a relacionar fins a 11 víctimes diferents, i no se n'ha trobat mai el culpable. Però els cinc assassinats canònics són els resumits aquí dalt, i dels quals es va comprovar que s'havien comés amb el mateix ganivet. Tots es van perpetrar durant la nit, durant o a prop del cap de setmana, i o bé a final o bé a començament de mes. La severitat de les mutilacions va anar in crescendo mentre els assassinats augmentaven, excepte pel de Stride, durant el qual l'atacant devia ser interromput. A Nichols no li faltava cap órgan, però tenia el ventre obert per diversos llocs; a Chapman va ser esventrada i li van treure l'úter; a Eddowes l'úter i un ronyó, i la cara mutilada; i el cos de Kelly fou eviscerat i la cara arrencada, tot i que lúnic que faltava de l'escena del crim fou el cor.

Es poden trobar a internet fotos de l'assassinat de Kelly, per cert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada