Aldo Manutio era un escriptor i impressor italià al qual se li atribueix l'honor d'inventar les tipografies i establir el patró de publicacions que coneixem avui en dia. El seu lema personal Festina Lente és un savi consell que dissenyà amb una àncora entrellaçada amb dofins. Els dofins rabiosos i la sòlida àncora il·lustren una veritat paradoxal: El progrés bo i veritable flueix de la unió entre l'impetuositat i l'alentiment. Ens surt millor quan ho fem lentament i tot i així ens donem pressa.

dilluns, 14 de febrer del 2011

"Mueve tus caderas cuando todo vaya mal"

(Sabina sic.)

Multitud, solitud: termes equivalents i convertibles pel poeta actiu i fecund. Ell, que no sap com poblar la seva solitud tampoc sabrà com com estar sol en un multitud bulliciosa.
El poeta gaudeix l'incomparable privilegi de ser tan capaç com vulgui de ser ell mateix o altres. Com aquelles ànimes errants que busquen un cos, ell pot entrar en qualsevol persona quan vulgui. Només per a ell sol, tot és buit...
El solitari i pensatiu caminant extreu d'aquesta comunió universal un sentit d'intoxicació
singular.

Crowds (Multituds) dins The Spleen of Paris, Charles Baudelaire.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)