He de dir una cosa sobre la por. És l'únic oponent de la vida de debò. És un adversari llest, traïdor, que bé que ho sé. No té decència, no respecta cap llei ni convenció, no mostra mercè. Va al teu punt feble, que troba fàcilment. Comença a la teva ment, sempre. Un moment estàs tranquil, reposat, feliç. Aleshores la por, disfressada sota la capa de dubtes ben intencionats, es cola dins la teva ment com un espia. El dubte es troba la incredualitat i la incredualitat intenta fer-lo fora. Però la incredualitat és un soldat poc armat. El dubte l'esquiva sense gaire problemes. T'inquietes. La raó presenta batalla per tu. Et reafirmes. La raó està equipada amb armes d'última tecnologia. Però per sorpresa teva a pesar de les tàctiques superiors i força victòries innegables, la raó cau. Notes que et debilites, flaqueges. La inquietud es torna terror.
Tot seguit la por t'entra al cos, que de fet ja s'està adonant de que passa alguna cosa terrible. Els pulmons ja t'han volat com un ocell i les entranyes se t'han esmunyit com una serp. Ara la llengua cau morta com una guineu, mentre les barres començen a galopar com a boges. Les orelles se t'ensordeixen. Els músculs començen a tremolar com si tinguessin malària i els genolls s'agiten com si ballessin. El cor batega massa fort, i l'esfínter se't relaxa massa. I així amb la resta del cos. Cada part de tu es col·lapsa a la manera que més li convé. Només els ulls et funcionen bé. Sempre posen l'atenció adequada a la por.
Ràpidament prens decisions precipitades. Despedeixes els teus últims aliats, l'esperança i la confiança. Aquí, t'has derrotat a tu mateix. La por, que només és una impressió, ha triomfat sobre tu.
El problema és difícil de definir en paraules. Perquè la por, la por real, com la que et sacseja fins a l'ànima, com la que sents quan et trobes cara a cara amb el destí final, nia dins la memòria com la gangrena: vol podrir-ho tot, fins i tot les paraules per parlar-ne. Per tant has de batallar fort per expressar-ho. Has de batallar fort per fer brillar la llum de les paraules dintre teu. Perquè si no, si la por es torna una obscuritat indescriptible que evites, que potser fins i tot aconsegueixes oblidar, t'estàs obrint a tu mateix a pròxims atacs de por, perquè en realitat mai no has lluitat contra l'oponent que t'ha derrotat.
Chapter 56 Life of Pi, Yann Martel.
winner of THE Man Booker Prize 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada