Em sento més lliure, últimament. Més "al mando" de la meva situació. Tinc la sensació de que puc agafar la vida per les regnes, i encarar-la allà on vull que vaja. I per això puc anar-me'n amb un tio que no conegui de res al cap de cinc minuts de compartir crispetes dolces amb ell. I estar-m'hi més de dos hores a la intempèrie, gastant saliva.... i fent que em convidi a casa seva. I si no, robant algun fetitxe seu.
Encara que els pallassos del carrer em somriguin, o es burlin de mi, una nit com Halloween (perdó) és una nit màgica, és una nit per desinhibir-se i no pensar en el que vindrà. No preveure res. No pensar en les conseqüències. Parar la mà i fer que se t'enduguin a on vulguin....
Necessitava un moment de locura. Bé, no jo. L'Alice, disfressada d'Anka i fent-se passar per una noieta nòrdica d'Iceland. Una nit per ser un guepard, i no una noia normal amb por al compromís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada