El millor consell que et podien donar

Tot continua al revès: Les portes de les neveres s'obren del revès, la polaritat de les aixetes (freda/calenta) continua del revès, els cotxes van al revès, les portes i les claus obren cap a l'altre cantò, les parades d'autobusos miren cap al carrer i no cap a la carretera. Els semàfors s'apaguen en comptes d'estar en verd. Dinen a les 12 i sopen a les 8. Els blancs són minoria. És una bogeria.

La universitat no és aquell temple sagrat del lliurepensamet que l'Alícia volia creure, però tot i així la gaudeix més que a Barcelona. Hi fallen els continguts, però la metodologia és excepcional. Ara estudio coses que ja vaig aprendre a primer de carrera. Els teclats no tenen accents. Els llits tenen molles i dormo malament, intraquil.la, L'Alícia no para de demanar-me que li estableixi una rutina, SI-US-PLAU!. Em pensava que ho hauria arreglat tot ahir a la tarda però no vaig tenir-ne l'oportunitat.

Tot i així, ahir brillava un sol consolador, i enfortidor. L'Alícia em va mirar, em va somriure, i mentre creuava el pas de zebra em va dir: "Va, anem!" Jo la vaig seguir amb una rialla, mentre entràvem a les classes i parlàvem pels passadissos. Ara ja no sé si m'hi podria acostumar a Londres. Crec que tot recau en l'oportunitat de conèixer bona gent. Una vida de festes i desconeguts no em podrà omplir gaire temps més, i és igual els diners que m'hi gasti. Petita burgeseta de capritxos estúpids i pagats, obre els ulls i comença a fer quelcom de millor.

T'han donat el millor consell que et podien donar: Torna per ser la millor!

I és igual, si vénen o no, si contesten, i què passa a baix. Tu estàs aquí, i si tens ganes de comptar avions, trepitjar fulles, perdre't, donar voltes i visitar museus acompanyada, fes-ho sense sentir-te culpable. I quan ja hi estiguis una mica més bregada, llavors ja passarem al segon pas, que ja saps quin és i que és prou difícil.