"tornar a casa, amb els ulls brillants i un somriure a la cara, i una olor que ja no és tan desconeguda..."

i t'agrada. Que no t'agradi, que no és quelcom teu. És una cosa meva, personal i intransferible, que no tinc ganes de compartir i encara menys d'explicar. Et penses que és dels carrers, aquesta olor? Que els ulls brillants són fruit de del fred, de la il.lusió de ser aquí? O creus que més aviat tot això fa pudor d'amant? No siguis innocent. És un bon consell.