Aldo Manutio era un escriptor i impressor italià al qual se li atribueix l'honor d'inventar les tipografies i establir el patró de publicacions que coneixem avui en dia. El seu lema personal Festina Lente és un savi consell que dissenyà amb una àncora entrellaçada amb dofins. Els dofins rabiosos i la sòlida àncora il·lustren una veritat paradoxal: El progrés bo i veritable flueix de la unió entre l'impetuositat i l'alentiment. Ens surt millor quan ho fem lentament i tot i així ens donem pressa.

dilluns, 30 d’agost del 2010

No estàs anant enlloc

drunk and losing ground/ Bevent i perdent el pas
broken up and down/ esquinçat per totes bandes
the only way i've found/ l'única manera que he trobat
to shake your body free/ de deslliurar-me del teu cos

i've got what it takes/ Tinc el que es necessita

to help you make mistakes/ per ajudar-te a fer errors
to put you through a phase/ de fer-te travessar una fase
that's harder than it seems/ més dura del que sembla

i'm not saying anything/ No estic dient res
you haven't heard before/ que no hagis sentit abans
no one's gonna wait for you/ ningú t'esperarà
to wake up anymore/ per despertar-te més
changing all your scenery/ canviant tot el teu escenari
saying you don't care/ dient que no t'importa
but you're not going anywhere/ però no vas enlloc
yeah

spending all your days/ passant els dies
frozen in your place/ congelant-te a casa teva
rearrange your face/ arregla't la cara
to ways you better be/ per millorar d'alguna manera

having not enough/ no n'has tingut prou
you'll never measure up / mai et mesuraràs
the alcohol and drugs / l'alcohol ni les drogues
are better off in me / millor si estan lluny meu


Música: You're not going anywhere, de Brad Sucks

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada