Tot i els problemes que em falten per solucionar i les preocupacions que encara tinc entre mans i dintre del melic, em trobo en un punt, crec constatar, en que tinc el cap sorprenentment clar i despert , i estic a punt per resoldre els nous imprevistos. No em falta impuls ni ganes, només temps de fer el que necessito, el que vull fer i el que em toca fer. I crec que això és el més complicat, haver de posar prioritats i adaptar-me a altre ritmes que no són el meu... malgrat tot, conservo els ulls oberts, la ment en forma i cor en total disposició a entregar-me al que em ve a sobre.
Ara em queden menys de 12 hores.
Després em quedaran 14 dies.
Després me'n quedaran 35.
I aleshores intentaré no mirar enrere, i dedicaré els meus pensaments als projectes de futur dels següents nou mesos.
PD: Perdona, no era una broma. Pel que als probles que ara tinc entre mans, no els podré solucionar fins d'aquí a 15 dies o sigui que més val no preocupar-se ara. No me'n puc preocupar ara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada