El primer de juny

Sí, el primer de juny. I espero que valgui per dos.
Hauria estat perfecte fer-ho el dia 11 i no el dia 13, però tot és perdonable oi?

Tinc moltes coses al cap, ara mateix, i no sé per on començar a buidar el pou... el problema de pitjar tecles en comptes de rascar un grafit contra el paper, és que cada vegada que intentes buidar el pou, no ho fas amb una galleda sòlida, sinó amb un colador. Més o menys va per aquí la metàfora.

Molt bé, ho farem així: Primer diré nihilisme, i després parlaré de tu. I això-això-això, tan petit o tan llarg o tan curt, que no li vull dir actualització ni post ni "pollesenvinagre" no parlarà de Londres, tampoc. Per què no hi ha necessitat ni ganes. Senzillament constataré que encara no ho tenim assumit: Nem-ho-n'hi (bueno, "nemoni") tots, a viure a un lloc on no he estat mai i no visitat mai ni com a turista. Ah, companys. Quins misteris m'esperen.

Nihilista: Després de veure Platónov, de Txèkhov -o per fer justícia al muntatge madrileny i castellanot, Chéjov. I encara més nihilista després de llegir Mário de Sá-Carneiro i estudiar el primer modernisme portuguès -saudade i saudosismo, paúlismo, oh sí, quin plaer-. M'he tornat encara més nihilista des de que ha començat el juny. Espero, pel bé de tots els que tindran el plaer de conviure amb mi a l'estiu, que se'm dilueixi una mica aquest no creure en la humanitat, en les persones, en la bondat natural i en la bona fe dels altres.

I ara tu. Recordo que em vas demanar si podies llegir Des dels divuit. Doncs tot seguit te'l penjo.