Sí, els diners poden ser una excusa..... sí, per discutir.
Al prospecte de la QM et diu que per viure nou mesos a Londres necessites 7.200L. I que abans d'entrar a la Universitat, t'han de fer un test a l'oficina de Benestar (?) per demostrar que seràs capaç de viure econòmicament per tu sol (volen dir sense la universitat). I que viure un més allà costa 800L.
Doncs bé, si volen parlar de diners, parlem de diners. Ja n'estic farta. I l'Alícia també.
És horrible que després de la il.lusió que tinc per explicar-ho a tothom, l'únic comentari global que m'ha recordat tothom és "oh, QUE GUAAAI... ooh, Londres es molt car, eh..!"
Doncs aneu tots a cagar. I me perdoneu. Per que ja n'està farta de sentir això, i l'esteu taladrant de mala manera. Per que no hiha millor manera de dinamitar la il.lúsió d'una persona li indiquis subtilment les dificultats del seu camí, o la inadequació dels seus propòsits. Felicitats.
Encara recordo què em va dir algú quan va ser la primera a saber que me n'anava. És igual. He viscut a Barcelona gairebé dos anys seguits, i tampoc és barat. De fet, és la ciutat més cara d'Espanya -i del nostre país, també, però això ja és obvi.- I si me n'he sortit bé fins ara -bé, no, he tocat fons econòmicament, però aquí estem- doncs també me'n puc sortir allà. O no? En el primer que puc estalviar és en l'alimentació, cap problema. Però sóc ben conscient que un bitllet de metro val uns 4 leuros... tot són conjuncions. I pota, i avall.
Ara, l'Alícia s'està partint interiorment, per que acaba de recordar que d'això, el senyor Valero en diu sub-literatura, i segrament em, ens, qualificarien d'aquells "que li xuparien la polla a Satanàs per un gram de talent a l'hora d'escriure". El senyor Valero té raó, i per això és el líder i punto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada