Es pensen que dec diners a algú, per que em nego a parlar-los-hi de la meva vida professional. I encara més a compartir-la amb ells. Doncs sí, deuen ser molts...
Per sort, acabo de descobrir això, i en comptes de posar-me trista, he tingut una idea pe alegrar el dia a dos persones que s'ho mereixen moltíssim i a qui dec sorpreses, idees i regals (per què vull, i per que sí).
Ara que hi penso,... Alícia, tu ho saps qui va dir aquell vers de "tot passa ara, i no més endavant"? si no, l'hi hauré de preguntar al Pep. Es que acabo d'aprendre -no t'ho creuràs- que només importa l'aquí i l'ara. M'ho va dir el baró, però no li vaig trobar la gràcia ni el sentit, i ho vaig arxivar en un raconet ben discret de les neurones, per donar-li voltes mentre ell dormís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada