A que no t'enfiles en aquella branca d'allà dalt, anem a columpiar-nos, sabies que l'espadanya es pot fumar, fem servir les teules per construir una casa a l'aigua, he trobat un cartutx de bales, jo també, columpiem-nos, si poses un tauló sobre el pneumàtic tindràs un rai, has de fer servir flor de saüc per fer una pipa, són buides per dins, m'ho ha dit el jardiner, anem al Park de Liedtke, és tot salvatge i hi creixen pomes que no són de ningú, gronxem-nos, vine aquí, que t'empenyo, com de fons pots bussejar, la meva barca té un timó fet de metall, fem que l'habitació sigui des d'aquí al coixí fins a la manta, gronxem-nos, pots pujar sense mans, sabies que aquell nen Daniel va pujar a l'ampit i va pixar fora de la finestra, oh no, el meu rem ha caigut a l'aigua, dóna'm un petó.
[...]
Pots trencar les avellanes amb una pedra que pesi, encara estàn blanques per dins, anem a gronxar-nos, puc anar pel voltant del toll amb la roda de davant cap a l'esquerra i la de darrere cap a la dreta, inventem-nos un llenguatge secret, fer petons s'hauria de dir refilar, no en sèrio, anem a columpiar-nos, no pots parlar mentre pesques, estreny la fulla de lilàs tota plana entre les mans, així és com fa el millor xiulet, m'ho ha dit el jardiner, gronxem-nos, vine aquí, enterrarem el talp sota d'aquest abre d'aquí mateix, et pots menjar els cors dels sarronets de pastor, anem a amagar-nos a sota de l'avet, dóna'm un-Jo també vull un refilet, jo també.
Visitations, Jenny Erpenbeck (p. 124- 126)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada