Aldo Manutio era un escriptor i impressor italià al qual se li atribueix l'honor d'inventar les tipografies i establir el patró de publicacions que coneixem avui en dia. El seu lema personal Festina Lente és un savi consell que dissenyà amb una àncora entrellaçada amb dofins. Els dofins rabiosos i la sòlida àncora il·lustren una veritat paradoxal: El progrés bo i veritable flueix de la unió entre l'impetuositat i l'alentiment. Ens surt millor quan ho fem lentament i tot i així ens donem pressa.

divendres, 26 de novembre del 2010

Possessed

Continuem amb la poesia.

Aquest fragment, particularment, per aquella nostàlgia que tinc dels llibres vells de casa, dels tés amb gerds de diumenge a la tarda, d'aquells dissabtes de lleure suau, Neil Young i westerns a la tele, i aquells dinars de núvols i son. Sabina de fons als matins.

I'm further than loving you. When worms
will have a cold diner with my body
they'll have an aftertaste of you. And it is you
who has indecently been loved by me
until a sharp bend: quenched on you,
you are excited now, go after
another body, and you refuse my peace.
I am nothing but the hand with which you palpate.


Gabriel Ferrater
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)