festina lente

Perdido en las profundidades de mi almohada te busco, te palpo te noto te siento y no estás, y dónde estás, estás en el mundo y yo en una burbuja, mi burbuja, mi mundo: tu de playa y yo de montaña, tu de fiesta y yo de curro. Y aunque no lo parezca te siento, no te huelo pero te veo y esto ya me está afectando demasiado y yo no puedo estar mas sin ti ni sin vosotros ni sin ellos. Iros por favor y dejarme solo que me voy a lamer. Pero sabo a sangre sin miseria y sin sudor y no me mola. Voy a sudar, voy a cortarme, voy a esforzarme, voy a matar el tiempo regalándoselo a los demás por deber, por poder, por hacer, por creer, por parecer, para esforzarme y para necesitarme. Sólo por mí. Para mí. Y tu aquí no pintas nada o sea que vete y como decía alguien "olvida mi nombre, mi cara y date la vuelta... olvídame que tienes experiencia". Necesito saber cuando vuelva que ahí no vas a estar para mí, aunque me muera de ganas y sea lo único que quiera. Voy a arrancarme la tirita de un tirón y sin temblar, pulso firme dónde los haya. Sin autocomplacencia y sólo para joder. Así están las cosas. O sea que cuando vuelva ni me mires ni me llames ni me toques porqué lo haré. Pero hazlo tu también, por favor, y vivamos, y que vivan las fiestas privadas y la birra en playas de San Juan con sal y medias rotas. Y por lo que me queda en el convento, bebamos, disfrutemos y disfrutémonos, que cuándo esté allí arriba no sé que va a haber para mí.

5/7

Alex Johnson

Els Records (Summercamps Edition)

Boig per tu - COVER

Ens reunim aquí avui
tots junts aquesta nit
ja falta poc
per dir-nos adéu

Dintre nostre hi són
tots els nostres records
que hem viscut
tots aquí

Sé molt bé que al dial següent
les colònies s'acabaran
però tindré guardat en el cor
l'amistat que ens hem creat
aquí a Tremp
Sempre quedaran
els records

Quan l'últim dia sigui aquí
tots ens separarem
i plorarem, per què ens estimem
ens hem de dir adéu
llàgrimes ens cauran
perquè en el fons
ens enyorarem.

Vic

Està sortint el sol, sembla el paradís… dóna’m una abraçada Alícia; que avui tinc compromisos amb el Jeff i el seu somriure, la Sendra i el seu somriure, l’Alison i el seu somriure, la Helen i el seu somriure, el Josh i el seu somriure, la Lizzy i el seu somriure, la Charlotte i el seu somriure, el Paul i el seu somriure…

BrainStorming

Tot i que el brinstorming és un mètode que mai m'ha convençut del tot -sempre s'acaba amb tòpics, idees usades, velles, discussions... mai he presenciat o participat en un autèntic brainstormig excitant, apassionant i emocionant ple de noves idees i projectes a punt d'encetar i d'esclatar- ara en faria un ben de grat.

Poc temps, zero, i molt per escriure, i per compartir amb l'Alícia. en fi. me'n torno to the workshop, amb aquesta incertesa de no saber "fins quan podré tornar a escriure...?"

This is the end, my friends, the end

Hem acabat exàmens. Ara és temps de maletes, paperassa i de no pensar en el que em/ens espera.
Què coi, me'n vaig a celebrar Sant Joan. Bones vacances, Alícia.

Sol naixent

Sol rebel, Vell estúpid ocupat,
Com goses a través de les finestres,
I a través de les cortines, visitar-nos?
Han de respondre als teus moviments les estacions dels amants?
Insolent i pedant desgraciat, vés i crida
Als estudiants tardaners i als aprenents amargats,
Vés i digues als caçadors reials que el rei muntarà,
Crida les formigues del camp als oficis de recol·lecta;
L'amor, com tot, no coneix estacions ni clima,
Ni hores, dies, mesos, que són estrips del temps.

Tons rajos tan reverends, i forts
Per què deus pensar ?
Jo podria eclipsar-los i tapar-los amb un parpelleig,
Però no voldria perdre-la de vista tanta estona.
Si els seus ulls no han encegat els teus,
Busca, i demà explica'm,
Si tant les Índies exòtiques com les meves
Són on les vares deixar, o jeuen aquí amb mi.
Pregunta per aquells reis que veieres ahir,
I sentiràs, "Tots aquí en un llit jeuen."

Ella tots els estats, i tots els prínceps jo ;
No hi ha res més ;
Els prínceps ens imiten; comparat a això,
tots els honors són mímica, tota la riquesa alquímia.
Tu, Sol, ets la meitat de feliç del que nosaltres ho som,
En això el món s'hi ha esmerçat ;
La teva edat demana calma, i si els teus deures eren
Escalfar el món, ho has ben complert escalfant-nos a nosaltres.
Brilles ara per nosaltres, i ets a tot arreu;
Aquest llit és el teu centre, aquestes parets la teva esfera.

John Donne

I no semblar tonta

Vine a la tarda: farem una clara a casa durant el capvespre mentre escoltem Antònia Font. Després podem anar a fer canyes a un euro al Gat Negre... podem anar a buscar una piadina per Gràcia o crepes per emportar...
Després podem fer un mojito al Sssh! o anar a casa i fer-los nosaltres, a no ser que vulguis anar a un bar dels que t'agraden a tu a fer birres (més birres). Un cop a casa ens podem relaxar i posar-nos còmodes... o muntar la nostra rave privada!!
Amb la condició de que l'endemà no hagis de fer res. Llavors ens podem aixecar amb calma, ens preparem uns entrepans i anem a la platja amb calma. Com ho veus?

(M'ancantarie saber dir això algun dia)