Aldo Manutio era un escriptor i impressor italià al qual se li atribueix l'honor d'inventar les tipografies i establir el patró de publicacions que coneixem avui en dia. El seu lema personal Festina Lente és un savi consell que dissenyà amb una àncora entrellaçada amb dofins. Els dofins rabiosos i la sòlida àncora il·lustren una veritat paradoxal: El progrés bo i veritable flueix de la unió entre l'impetuositat i l'alentiment. Ens surt millor quan ho fem lentament i tot i així ens donem pressa.

diumenge, 20 de març del 2011

Mile End

No teníem cap lloc per viure,
No teníem cap lloc on anar
fins que algú va dir
"Conec aquell lloc de Burdett Road."
Era al quinzé pis,
tenia una barra a través de la porta.
Ens va costar una hora
arrencar-la fent palanca i entrar-hi.
Feia olor com de mort;
el menjador estava ple de mosques,
la pica de la cuina estava embossada,
la del lavabo no hi era.

Ooh, és un desatre, d'acord,
sí, és
Mile End.

I ara vivim al cel
no em pensava que viuria tan penjat,
com si fos el Cel,
si no semblés l'infern.
L'ascensor està sempre ple de pixums,
el replà del cinquè pis put a peix
no només els divendres,
cada altre dia.
A sota els nens surten a la nit,
xuten una pilota i s'esbarallen
i potser disparen a algú si perden al billar.

Ooh, és un desàstre, cert,
sí, és
Mile End.

Ningú vol ser el teu amic
perquè no ets de per aquí, ooh
Com si això fos quelcom per estar-ne orgullós.
El rei llardós de l'Isle of Dogs
toqueteja als nens als vàters.
Allà als camps d'esports, algú incendia un cotxe
Suposo que has d'enfonsarte fins al fons
abans d'entendre com de baix,
com de baix,
com de baix pot caure una persona.

Ooh, és un desastre bé,
sí és
Mile End.

Pulp – Mile End Pulp – Mile End

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada