Aldo Manutio era un escriptor i impressor italià al qual se li atribueix l'honor d'inventar les tipografies i establir el patró de publicacions que coneixem avui en dia. El seu lema personal Festina Lente és un savi consell que dissenyà amb una àncora entrellaçada amb dofins. Els dofins rabiosos i la sòlida àncora il·lustren una veritat paradoxal: El progrés bo i veritable flueix de la unió entre l'impetuositat i l'alentiment. Ens surt millor quan ho fem lentament i tot i així ens donem pressa.

dimarts, 31 d’agost del 2010

Barcelona

Aquí a la Molina, he aspirat heli, he escopit flames de foc, he fet trios a la dutxa, he perseguit vaques a les tres del matí, he pujat a la capota d'un cotxe amb nou persones més, i m'he fracturat el dit petit del peu dret.

No sé si vull tornar a aquesta ciutat, Barcelona, la meva ciutat preferida del món...

El cor està florint
Dispara a través del terra pedregós
No hi ha lloc
No hi ha espai per llogar en aquest poble

Estàs buit de sort
I el motiu del qual t'havies de preocupar
El trafic està encallat
i no estàs anant cap enlloc

Et pensaves que havies trobat un amic
per sortir d'aquest lloc
Algú a qui donessis un cop de mà
A canvi de gràcia

És un dia bonic
el cel cau, sents com
és un dia bonic
no el déixis passar

Ets a la carretera
però no tens destí
Ets al fang
Al laberint de la seva imaginació

Estimes aquesta ciutat
Encara que soni fals
Ho has superat tot
i t'ha superat tot

Toca'm
Porta'm a un altre lloc
Ensenya'm
Sé que no sóc un cas perdut

Mira el món de verd i blau
Mira la Xina, just davant teu
Mira les muntanyes esquinçades pels núvols
Mira els bancs de peixos salpant el mar
Mira els focs beduins a la nit
Mira els camps de petroli a la primera llum
I mira l'ocell amb una fulla a la seva boca
Després de la inundació tots els colors sortiren

El que no tens no ho necessites
El que no saps ho pots sentir d'alguna manera
El que no tens no ho necessites
No ho necessites
És un dia bonic

It's a beautiful day, by U2

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada