Coses de nens

Havia sentit que Ítaca era el viatge. Plausible.

Havia llegit que un no arriba mai a Ítaca. Lògic.

Ara veig que com més va, més queda. Si ho arribo a saber,

tot hagués estat igual.


(Coses de Nens, Els Amics de les Arts)

Barcelona

Aquí a la Molina, he aspirat heli, he escopit flames de foc, he fet trios a la dutxa, he perseguit vaques a les tres del matí, he pujat a la capota d'un cotxe amb nou persones més, i m'he fracturat el dit petit del peu dret.

No sé si vull tornar a aquesta ciutat, Barcelona, la meva ciutat preferida del món...

El cor està florint
Dispara a través del terra pedregós
No hi ha lloc
No hi ha espai per llogar en aquest poble

Estàs buit de sort
I el motiu del qual t'havies de preocupar
El trafic està encallat
i no estàs anant cap enlloc

Et pensaves que havies trobat un amic
per sortir d'aquest lloc
Algú a qui donessis un cop de mà
A canvi de gràcia

És un dia bonic
el cel cau, sents com
és un dia bonic
no el déixis passar

Ets a la carretera
però no tens destí
Ets al fang
Al laberint de la seva imaginació

Estimes aquesta ciutat
Encara que soni fals
Ho has superat tot
i t'ha superat tot

Toca'm
Porta'm a un altre lloc
Ensenya'm
Sé que no sóc un cas perdut

Mira el món de verd i blau
Mira la Xina, just davant teu
Mira les muntanyes esquinçades pels núvols
Mira els bancs de peixos salpant el mar
Mira els focs beduins a la nit
Mira els camps de petroli a la primera llum
I mira l'ocell amb una fulla a la seva boca
Després de la inundació tots els colors sortiren

El que no tens no ho necessites
El que no saps ho pots sentir d'alguna manera
El que no tens no ho necessites
No ho necessites
És un dia bonic

It's a beautiful day, by U2

No estàs anant enlloc

drunk and losing ground/ Bevent i perdent el pas
broken up and down/ esquinçat per totes bandes
the only way i've found/ l'única manera que he trobat
to shake your body free/ de deslliurar-me del teu cos

i've got what it takes/ Tinc el que es necessita
to help you make mistakes/ per ajudar-te a fer errors
to put you through a phase/ de fer-te travessar una fase
that's harder than it seems/ més dura del que sembla

i'm not saying anything/ No estic dient res
you haven't heard before/ que no hagis sentit abans
no one's gonna wait for you/ ningú t'esperarà
to wake up anymore/ per despertar-te més
changing all your scenery/ canviant tot el teu escenari
saying you don't care/ dient que no t'importa
but you're not going anywhere/ però no vas enlloc
yeah

spending all your days/ passant els dies
frozen in your place/ congelant-te a casa teva
rearrange your face/ arregla't la cara
to ways you better be/ per millorar d'alguna manera

having not enough/ no n'has tingut prou
you'll never measure up / mai et mesuraràs
the alcohol and drugs / l'alcohol ni les drogues
are better off in me / millor si estan lluny meu

Música: You're not going anywhere, de Brad Sucks

El dia disset vaig comprar el bitllet d'avió. Avui he arranjat l'apartament on viuré. Ara tinc una mica de por.

Rosanna

La Rosanna va arribar d’imprevist, el dimarts va entrar per la porta i encara és aquí. No es que em sobtés la seva manera brusca de presentar-se: A voltes truca abans, a voltes ho fa subtilment: S’esllangueix com una gata, sense molestar, i te la trobes al menjador de casa. Aquest cop però, era tot diferent: No l’esperava. No, pitjor. Va dir que no vindria. M’ho va assegurar el dia en que l’esperava, el dijous passat. L’esperava amb les portes obertes, la meva millor camisa i trufes al congelador. Va ser llavors quan em va dir, amb un somriure: “no, Alícia, crec que no passaré a fer-te una visita durant una bona temporada... tinc altres assumptes entre mans, saps?” Es feia la interessant. Mentre m’ho deia es fumava un cigarret a l’estil françoise, creuant una cama sobre l’altra i recolzant-se a la barra del Bristol. Aixecava una cella amb un somriure Chanel vermellíssim. Va ser aleshores quan em van començar els malsons. En vaig tenir cada nit, fins que va arribar de cop.

Però abans d’explicar-vos-ho, he de recordar com ens varem conèixer. Devia tenir uns quinze anys, i quan la vaig veure per primer cop, vaig saber que seríem amigues tota la vida. Ara que hi penso, crec que era amiga seva fins i tot des d’abans de conèixer-nos. Sí, va ser en ple febrer, amb el fred de la nit de Carnaval...

Clear Eyes. Full Heart. Can't Lose.

Tot i els problemes que em falten per solucionar i les preocupacions que encara tinc entre mans i dintre del melic, em trobo en un punt, crec constatar, en que tinc el cap sorprenentment clar i despert , i estic a punt per resoldre els nous imprevistos. No em falta impuls ni ganes, només temps de fer el que necessito, el que vull fer i el que em toca fer. I crec que això és el més complicat, haver de posar prioritats i adaptar-me a altre ritmes que no són el meu... malgrat tot, conservo els ulls oberts, la ment en forma i cor en total disposició a entregar-me al que em ve a sobre.
Ara em queden menys de 12 hores.
Després em quedaran 14 dies.
Després me'n quedaran 35.
I aleshores intentaré no mirar enrere, i dedicaré els meus pensaments als projectes de futur dels següents nou mesos.

PD: Perdona, no era una broma. Pel que als probles que ara tinc entre mans, no els podré solucionar fins d'aquí a 15 dies o sigui que més val no preocupar-se ara. No me'n puc preocupar ara...