Què sentiré quan desclavi la targeta del Celler del suro? I aquestes notes tan delicioses de "que tinguis un nice day^^". I les entrades a l'expo de Thomas Bayrle, a la sala Beckett, el punt de llibre del Casal Pere III, els bastonets del restaurant Shinjuku, l'entrada per veure a Murakami, les de l'Imax, la postal de Tenerife, la pulsera de Galícia,...
Potser ho faig com una autòmata, tractant de no pensar-hi, evitant l'emoció fàcil, o potser ho faig amb un petit somriure, íntim, retent homenatge a cada un dels records que s'han anat acomulant de dos anys d'independència física.
Que jo no sé si allà serà com aquí, si a vosaltres dos us trobaré a faltar molt -hombreee!!- , o si em trobaré passejant pel barri algú que em digui: excuse me, do you speak in English? I am looking around for a job as electricist. Do you know something?- Com m'ha passat avui mateix, per exemple.
És igual. La filosofia ha de ser: Tot el que vingui serà bo (suposo.)
I me perdones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada